Em dic Grabriel Pocoví i Pou i vaig néixer a un poble
al qual anys més tard seria el primer batle de la democràcia; Mancor de la Vall.
Soc el més petit dels quatre fills que tingueren els
meus pares; Felip i Margalida. El meu
pare morí molt jove i la meva mare hagué de fer feina moltes hores per a
mantenir a la família, eren temps difícils després d’una postguerra amb
mancances d’aliments.
any 1954 |
Les meves
germanes eren les que m’emportaven a l’escoleta de les monges Agustines cada
dia. Als 6 anys vaig passar a l’escola de nins que aleshores existia a Mancor de
la vall amb un únic mestre per atendre a cinquanta al·lots. No deixar d’aprendre m’apassionava i
il·lusionava, per això sempre treia les
millors notes de la classe. L’any 1954 vaig rebre el diploma de número ú, i com
és natural, essent un al·lot i de família humil que no podia anar a escoles de
pagament, la satisfacció personal i familiar va ser molt gran.
any 1954 |
La primera gran decepció a l’escola del poble fou
quan, al curs següent, el mestre em va comunicar que sentia molt no poder
tornar a donar-me el diploma perquè li havien comunicat que els guardons eres
primer pels fills dels amos de possessions i senyors. La meva reacció fou
d’impotència i per aquest motiu vaig decidir que no assistiri al final de curs,
no em volia sentir humiliat. La meva mare i altres familiars m’insistiren per a
que canviàs de postura ja que tenien por a les represàlies, a pesar de les
insistències no vaig canviar la meva decisió.
Aquest fet va marcar la meva vida com a estudiant, em
va fer tenir més ganes de superació, si calien. Vaig començar classes
particulars, després, mentre treballava, feia cursos a distància i estudiava el
batxillerat nocturn.
Durant tota la meva vida he estudiat temes de
diferents àmbits, però sobretot mèdic. Ara soc estudiant de la UOM i podem dir
que he seguit el que ara anomenen
“Educació al llarg de tota la vida”, l’únic que fa falta és sentir, cada día, curiositat i
il·lusió per saber més.
Gabriel Pocoví i Pou.
Bones tardes Biel. Una alegria que hagis iniciat aquest nou projecte. Esper que la resta d'alumnes s'animi. Açò si...m'he quedat amb ganes de saber més coses!! Una abraçada
ResponEliminaHola Violeta!! ya veo que sigues nuestras publicaciones!! a ver si vienes a hacernos una visita que te echamos de menos
EliminaBon dia Violeta: Gràcies pels teus comentaris, al mateix temps m'alegrat tenir notícies teves, desig que tot et vagi molt bé.
EliminaSi vols més informació meva aqui tens el meu correu electrònic.
gpocovi@telefonica.net
Una forta abraçada!!
Biel Pocoví
Cada setmana sino més sovint us vigil. Tenc tooot controlat!
EliminaSusana, no he ido porque no sé dónde metí el último mandala que tenía que pintar y seguro me riñes! Espero más entrevistas, que xulo ha quedat :)
Ya he entrado.
ResponEliminamiquel vallés
Bones tardes Miquel: Gràcies pel teu comentari. Et convidaré a beure una camamil·la.
EliminaSalut
jajaja! No me diguis que convidaràs a tots els que entrem a una camamil·la!! Així si que us faré una visita i ben ràpid! Abans de que acabi es curs, açò si. Una abraçada
EliminaMegusta tu forma de ver la vida.-Continua.-Toni LLinares
ResponEliminaBuenos dias Sr. Llinares: No se si nos conocemos en la UOM, espero poder saludarle personalmente, por los años que me quedan no pienso cambiar mis maneras de ser y de pensar.
EliminaSalutaciones
Gabriel Pocoví
mansyytytyty
Elimina